IMG_9029

Aquest és un projecte de recerca i creació de 2 anys que es durà a terme al curs de Dansa-Teatre a l’espai Marabal (Barcelona).

El primer any es proposa una recerca individual i col·lectiva al voltant del tema ‘ESPAI’: espai propi, espai compartit, espai privat o públic, controlat o lliure, espai intern, espai extern, espai virtual o carnal, espai per respirar, per pensar, per fugir, per (re)trobar-se….

El segon any el tema serà ‘TEMPS’: el temps perdut, el temps emprat, gastat, el que retorna sempre i el que mai retornarà, el temps que guanyem i el temps que ens falta, el temps per a mi i el temps per als altres, el temps que corren i els temps que venen…

Al final de cada curs es duran a terme funcions amb públic al Teatre Oracles de Poble Sec, a l’espai públic i a les cases particulars de cadascuna de les performers, que actuaran només per a una sola persona.

2020 – Oracles Theatre-Studio / Espai públic de Barcelona (per determinar) / Cases particulars
Gènere: Dansa-Teatre, Teatre Físic, Performance.
Direcció: Álvaro Prats Bertomeu
Co-producció: Álvaro Prats Bertomeu i Associació Cultural Marabal

previous arrow
next arrow
Slider

El 28 d’abril de 2019 es van celebrar les Eleccions Generals d’Espanya. 

Paral·lelament, polítics independentistes catalans estaven a la presó pendents de judici per rebel·lió. El color groc simbolitzava el suport a la llibertat dels presos. La Junta Electoral, per tant, havia prohibit el seu ús en campanya. No obstant, el groc junt amb el vermell formen part de la bandera espanyola i catalana.

Amb tanta paranoia pels colors, semblava de vital importància anar a votar cromàticament correcte.

2019 – Ultramort (Baix Empordà)
Gènere: Performance
Creació i interpretació: Álvaro Prats Bertomeu
Fotografia: Marta Carvalho

previous arrow
next arrow
Slider

El 28 d’abril de 2019 es van celebrar les Eleccions Generals d’Espanya. Per primera vegada des de la mort de Franco, un partit d’extrema dreta (VOX) tenia fermes possibilitats d’entrar al Congrés dels Diputats. 

Paral·lelament, polítics independentistes catalans estaven a la presó pendents de judici per rebel·lió. El color groc simbolitzava el suport a la llibertat dels presos. La Junta Electoral, per tant, havia prohibit el seu ús en campanya.

Enmig d’aquesta ‘febre groga’, durant la jornada de reflexió Box Esponja es va manifestar pels carrers de Barcelona amb la clara intenció de redimir a tots els catalans predicant la UltraVerdad Nacional.

2019 – Espais públics de Barcelona
Gènere: Performance
Creació i interpretació: Álvaro Prats Bertomeu
Fotografia: Andrés Sunyer
Agraïments: Rómulo Sans

previous arrow
next arrow
Slider

Friedichstrasse Station – Berlin. En 1961 els comunistes van aixecar el Mur per a impedir que el seu poble fugís cap al plaent i lliure món capitalista. L’estació Friedichstrasse era un punt fronterer fonamental. … Ara és un centre comercial amb McDonald’s, Burker King i Dunkin’ Donuts.

Em pregunto: Quin és el mur que ha aixecat el capitalisme en nosaltres?

L’acció consisteix en aïllar-me en quietud dins un mur creat amb productes pròpiament capitalistes.

2019 – Friedichstrasse Station – Berlin
Gènere: Performance
Creació i interpretació: Álvaro Prats Bertomeu
Fotografia/Vídeo: Marta Carvalho

previous arrow
next arrow
Slider

llocsmoviment.wordpress.com

Llocs-Moviment és un projecte d’investigació-creació a i sobre l’espai públic, sense ànim de lucre, ni permisos, ni subvencions institucionals, ni formar part de cap festival artístic, fet persones voluntàries de diferents àmbits i obert a la participació de qualsevol altre transeünt.

Aquesta recerca experimenta amb una metodologia que pretén combinar l’antropologia urbana amb la creació artística multidisciplinar.

El nom Llocs-Moviment és una traducció del terme lieux-mouvements del sociòleg francès Isaac Joseph per descriure aquella mena de llocs caracteritzats perquè admeten la diversitat d’usos, són accessibles a tots i s’autoregulen no per dissuasió, sinó per cooperació.

De manera que, considerem l’espai públic com un espai fonamental per a l’encontre, la vida social i la constant regeneració d’una societat. En aquest sentit, des d’una escolta oberta i receptiva volem contribuir de manera conscient i creadora en aquest moviment social.

2018-19 – Plaça de la Constitució (Ultramort) i C/ Olivera amb C/ Bòbila (Barcelona)
Gènere: Art de carrer i Antropologia Urbana
Coordinació: Álvaro Prats Bertomeu
Creació: Marta Carvalho, Ruth Morata, Soledad Sendin, Júlia Martínez, Yexza Lara, Manoela Galdino i Álvaro Prats Bertomeu
Fotografia: Justin P. Brown, Álvaro Prats Bertomeu, Ruth Morata
Vídeo: Álvaro Prats Bertomeu
Producció: La Transeúnte
Col·laboració: Associació Cultural Marabal, Ajuntament d’Ultramort

previous arrow
next arrow
Slider

‘Venut’ és una performance construïda en base al meu desig de penjar d’un arbre a tots aquells alcaldes i alcaldesses que han venut el seu cul per omplir-se les butxaques fent concessions urbanístiques inacceptables en terrenys d’interès natural de les respectives poblacions, així com a aquells empresaris i constructors que pretenen apropiar-se i comercialitzar de manera absoluta els patrimonis i recursos naturals de la nostra terra.

2017 – Al Ras Petit Festival (Berga) 
Gènere: Performance
Creació: Álvaro Prats Bertomeu
Interpretació: Pablo Selnik i Álvaro Prats Bertomeu
Música: Pablo Selnik

Durant 42 anys he ballat i escoltat molta música. Des de boleros de Machín o mambos que escoltava al Ford Fiesta del meu pare fins a psytrance de l’època rave, passant pels Rolling, Fela Kuti o Dead Can Dance. Diferents estils i artistes que m’han anat arribant dels meus pares, els meus germans, cunyats, amics, parelles, companys, alumnes. I que al seu torn he compartit, i entre tots han anat construint el meu patrimoni musical.

El 28 de gener de 2017 vaig fer 42, i vaig compartir 42 minuts d’aquest patrimoni amb familiars, amics i totes aquelles persones que volien ballar una mica de la meva història musical al ben mig de la ciutat. En definitiva, un acció per donar-li valor al fet de compartir música. La música ens ha unit, la música ens ha construït, la música ens ha commogut, la música ha fet que els nostres cossos estiguin més a prop, alguna vegada.

2017 – Plaça Catalunya (Barcelona)
Gènere: Happening
Creació: Álvaro Prats Bertomeu
Fotografia i vídeo: Andrés Sunyer

>> àudio

previous arrow
next arrow
Slider

Una nova acció de Nadal, 24 de Desembre, zona comercial de Portal de l’Àngel.

Aquesta vegada és la quietud i la lentitud, com roques enmig d’un riu de gent. Aturar-se al mateix lloc durant 30 minuts, observar detingudament al teu voltant, trobar la mirada de l’altre i caminar cap a ell/a el més lent possible.

Qui diria que tanta calma exaltaria les forces de l’ordre? Qui diria que el nostre temps faria aturar tanta gent?

2016 – Portal de l’Àngel (Barcelona) 
Gènere: Performance
Creació: Álvaro Prats Bertomeu
Interpretació: Marta Carvalho i Álvaro Prats Bertomeu
Fotografia: Ruth Morata
Vídeo: Andrés Sunyer

previous arrow
next arrow
Slider

Performance a la principal zona comercial de Barcelona durant les dates nadalenques, on un pastor banquer porta el seu ramat de consumidors a comprar sense parar.

Es posa de manifest la ceguera de la societat quant al consumisme, una  ceguera que arriba al seu clímax en Nadal. Per tant, es tracta d’un agulló còmic-crític que pretén despertar consciències i somriures, encara que sigui per un instant.

2011 – Portal de l’Àngel, Plaça Catalunya, Rambles (Barcelona)
Gènere: Performance itinerant / Art de carrer
Creació: Daniel Pakes i Álvaro Prats Bertomeu
Interpretació: Luis Belmonte, Verónica Quirós, Ester López, Santi, Agustina Monczar, Daniel Pakes i Álvaro Prats Bertomeu
Maquillatge: Agustina Monczar
Fotografia/vídeo: Andrés Sunyer i Francisco Blanco
Edició: Daniel Pakes

previous arrow
next arrow
Slider

Com a Wally, tothom busca a Banksy, aquest agent misteriós que intervé constantment l’espai urbà amb els seus stencils punyents i sarcàstics.

Banksy s’ha convertit en un referent del carrer, de l’anòmia, però també de les galeries d’art i milionaris disposats a pagar el que faci falta per les seves obres.

La pel·lícula Exit through the gift shop justament planteja aquesta paradoxa tant en el seu contingut (parla sobre Banksy) com en la forma (no sabem si l’ha fet ell o no).

La nostra performance segueix alimentant aquest misteri i paradoxa tot fent una metaintervenció sobre la mateixa pel·lícula amb elements que apareixen en ella.

2011 – Cinemes Verdi (Barcelona)
Gènere: Performance
Creació i direcció: Daniel Pakes i Álvaro Prats Bertomeu
Col·laboració: Pau Faus, Eli Díaz i Anabel Pestaña
Fotografia: Andrés Sunyer

previous arrow
next arrow
Slider

En plena època nadalenca, un home adinerat surt de compres amb un sense-sostre a qui li ha ‘salvat’ la vida convertint-lo en el seu esclau-mascota. Així ell també pot entrar a les tendes de Passeig de Gràcia. L’home està satisfet perquè ja ha fet la bona acció de Nadal. 

La segona part consta d’una instal·lació viva de dues figures: un ‘couch potato’ o consumidor de sofà a qui li agrada passar el temps mirant els aparadors de les tendes; i un consumidor de pedra que pensa amb una bossa del Corte Inglés al cap.

2010 – Passeig de Gràcia i Portal de l’Àngel (Barcelona)
Gènere: Teatre invisible / Performance
Creació i interpretació: Daniel Pakes i Álvaro Prats Bertomeu

previous arrow
next arrow
Slider

Acció còmica i crítica sobre les classes socials econòmiques que subjauen la nostra societat. Un obrer porta en el seu carretó a un empresari de la construcció, els quals són seguits per un sense-sostre. L’empresari porta el seu fill al maletí.

2009 – Off Off Off Festival de carrer de Tàrrega
2010 – Centre Cívic Barceloneta (Barcelona) / Manifestació contra el Club Bilderberg (Sitges)
Gènere: Performance / Poesia
Creació: Aude
Poesia: Bernat Feliu, Jose Icaria i Álvaro Prats Bertomeu
Interpretació: Bernat Feliu, Jose Icaria i Álvaro Prats Bertomeu
Música: Bernat Feliu i Jose Icaria

previous arrow
next arrow
Slider

Durant més de tres anys, un grup heterogeni de persones interessades en la improvisació, el moviment individual i social, i crítiques amb la normalització social-urbanística, va decidir sortir als carres de la ciutat a jugar.

Les Intervencions no exigeixen escenari algun, ni molt menys la recompensa dels aplaudiments; tampoc s’amaguen. Reprenen l’espai públic com a espai de creació on el vianant pugui expressar-se lliurement fora dels constrenyiments institucionals. A partir de la consciència de la pròpia llibertat es provoca el qüestionament d’allò establert, es posa a prova.

2008-2011 – Espais públics de l’àrea metropolitana de Barcelona
Gènere: Happenings
Creació i interpretació: Guy Leon, Helena Pellisé, Laila Zylber, Anabel Pestaña, Álvaro Prats Bertomeu et alt.
Fotografia: Andrés Sunyer

Acció a les portes d’El Corte Inglés de Barcelona sobre el consumisme cec i la velocitat de les festes nadalenques. Durant una hora vaig anar caminant de manera extremadament lenta al voltant del centre comercial i quan arribava a les portes m’aturava mirant cap a fora durant uns minuts per després dibuixar un interrogant a terra.

2007 – El Corte Inglés de Plaça Catalunya (Barcelona)
Gènere: Performance
Creació i interpretació: Álvaro Prats Bertomeu

previous arrow
next arrow
Slider

Els poetes tenen el privilegi, admès per societat, per jugar amb paraules utilitzant la forma més bàsica, l’essència de llengua: l’al·legoria. Se’ls concedeix aquesta ‘llicència’ mentre romanguin només ‘poetes’. No se’ls permet travessar la frontera a la ‘realitat’.

Tanmateix, aquells poetes que admeten les limitacions de la paraula per expressar completament la puresa de la vivència, estan sent sincers, transparents. Mentre que la resta de nosaltres pretenem que les nostres paraules són plenes de veritat, sentit, significat,… llavors esdevenim els mentiders reals, som opacs.

Els desvetllament de la Veritat (alétheia), d’allò Real, pot ser massa insostenible; pot tenir massa llum.

En la performance el poeta practica aquest desvetllament, per tant, es sacrifica per a dir aquesta veritat, que la paraula és sempre una al·legoria d’allò real. I en dir això tot seguit desapareix, ja no és mai més poeta.

‘Aquell qui no pot dir mentida no sap què és la veritat’. (F. Nietzsche)

2004 – Curwen Gallery (Londres) / Arteve’04 (Sonthofen, Alemania)
Gènere: Performance / Poesia
Creació i interpretació: Álvaro Prats Bertomeu

Sèrie de poemes escènics on s’investiga la importància del silenci en la comunicació i en el seu joc amb la paraula.

2004 – London Biennale, The Foundry (Londres)
Gènere: Performance / Poesia
Creació i interpretació: Álvaro Prats Bertomeu

previous arrow
next arrow
Slider

‘Body Shells’ parteix d’un treball d’escultura en paper mâché sobre les parts dels cossos dels performers que van escollir com a més vulnerables. Aquestes escultures són col·locades a sobre de les respectives parts i els hi serveixen com a protecció, però alhora limiten els seus moviments. S’han de moure i relacionar des d’aquesta protecció-limitació fins que proven de fer-ho sense aquesta cuirassa. 

2003 – Arteve’03 (Londres)
2004 – Arteve’04 (Sonthofen, Alemania)
Gènere: Dansa-teatre / Escultura
Creació i direcció: Siglinde Buhl
Escultura: Siglinde Buhl
Interpretació: Juliana Faria, Emma Grace i Álvaro Prats Bertomeu
Música: Maju

Sèrie de poemes escènics on s’investiga la relació entre cos i paraula, presència i absència, quietud i moviment.

 

2003 – Arteve’03 (Londres)
Gènere: Performance / Poesia
Creació i interpretació: Álvaro Prats Bertomeu

És una intervenció a l’espai públic que explora les relacions entre el cos i la ciutat, el públic i el privat. Utilitzem, desplacem, descol·loquem materials que pertanyen al cos de la ciutat com extensions del nostre cos per presentar-nos com híbrids de l’espai públic.

2003 – Itinerari des del Southbank a Trafalgar Square (Londres)
Gènere: Performance
Creació i direcció: Mmmmm (Adrian Fisher i Luna Montenegro)
Interpretació: Adrian Fisher, Luna Montenegro, Diana Prata i Álvaro Prats Bertomeu
Vídeo: Adrian Fisher

Tanca